dilluns, 10 de desembre del 2012

Ara va de Wert

Les actuacions del govern colonial produeixen una curiosa reacció entre els meus conciutadans. La gran majoria no se'n tem de res, continuarà votant els partits dinàstics PP-PSOE i fora passar pena. Hi ha, però, una minoria creixent de gent que està rabiosa amb les actuacions d'aquests andoves. No sé de què s'estranyen, l'obligació dels espanyols és anar fent desaparèixer les miques d'autonomia que, graciosament, concediren en un moment de debilitat, pocs anys després de la mort del general Franco. D'uns anys ençà han fet créixer la sensació que això de les "autonomies" és un "regne de taifes" -com si els regnes de taifes no haguessin estat meravellosos, per cert- i un guirigall. La gent d'aquí que feia comptes que això aniria altrament, podem dir que les duen ben girades de peu. La nostra tasca no és estar pendent dels ministrets de torn -una història dels ministres espanyols dels segles XX i XXI seria per llogar-hi cadires- sinó més aviat reforçar les nostres posicions i engegar estratègies de distanciament. Com aquell que diu, i ho hem repetit, la independència és basteix dia a dia, la declaració de l'estat català només n'és un apartat final.
Ara podem veure que al Principat s'han posat molt nerviosos, però és que a la resta del país podríem viure en estat de nerviosisme permanent, però no em sembla gens útil.
Som a la UE i sovint oblidam de recórrer-hi quan l'estat colonial ens vol atropellar. Cal plantejar a Brussel·les el que passa a l'Estat espanyol amb el català i sol·licitar empara. Ja sé que això no arreglarà el problema però sí que el donarà a conèixer a la resta de la UE. Fa poc, la majoria de diputats del Principat feren pinya contra els abusos colonials de Madrid. On eren els diputats "progres" del PSOE valencià i illenc? Davall una mata? Feien horeta darrere l'escó? Són els mateixos que quan els convé s'engalanen amb la bandera catalana contra la "dreta" espanyola. Cal picar-los les cretes i fer que es pronunciïn. Amb els del PP és perdre el temps, però qui sap.

2 comentaris:

Violeta ha dit...

Mart, "el món va a la catàstrofe..."
La independència també. Estic esgarrifada i esporuguida de tal i com van anant les coses.

Cridem ben fort, plantem cara tots junts a ca nostra.

Mart de Garriga ha dit...

No crec, Violeta, que sigui qüestió de perdre la calma ni d'escarrufar-se per res. Som més vius que els nostres ocupants i hem iniciat el camí -llarg i difícil- per desempellagar-nos-en. Crec que el més important és que ara hem descobert que hem d'anar junts: de Fraga fins a Maó, de Salses a Guardamar.
Salut