dimarts, 11 de desembre del 2012

Com que desfer calça o bé donar-los calça d'arena

Tenia una cita rutinària amb l'oftalmòleg de l'Hospital de Manacor. Seguidor de la dita de "deixar pixar el mul" no me n'havia tornat a ocupar perquè generalment em telefonaven o bé m'enviaven un sms. Avui he telefonat a l'hospital i m'han confirmat que hi ha una llista d'espera d'un any, abans solia ésser, com a molt, de 3 o 4 setmanes. Qualcú la caga de valent. Sent les prèdiques dels acòlits del sistema dient que hem abusat i no sé què més. Vaig començar a cotitzar a la SS als 15 anys, mai no he estat hospitatlizat i crec que la meva despesa a la sanitat pública pot qualificar-se de ridícula. He vist per Espanya hospitals buits en valls asturianes, construïts amb els meus imposts, i no em puc imaginar el que hi deu haver per devers Andalusia i Extremadura. El goven -usant un eufemisme- den Josep Ramon Bauçà fa possible que la llista d'espera passi d'un mes a un any, però això sí la seva perspectiva de dèficit és la meitat del que els espanyols els permeten. Crec que els posaran una medalla al cul a tots plegats. Jo m'estimaria més un llamp forcat per a tota la trepa.

2 comentaris:

PS ha dit...

M´agrada la foto, entre boira i pedres. Esper que no sigui res el problema d´ulls, el dels que ens manen no té arreglo, si no és fotent-los fora, però els segueixen votant...

Mart de Garriga ha dit...

Sí, País secret, sobretot a les Illes segueixen votant impresentables. Només era una revisió rutinària, gràcies.