Avui he dinat amb un dels homes més tractables que conec, en Lluís Juncosa. Parla amb una correcció impecable, fent servir un llenguatge creatiu, amb una entonació modulada entre el sarcasme i la cirurgia de precisió. He estat impuntual, perquè he arribat uns minuts abans de l'hora seliejada, i ell m'ho ha retret. Li hem envelat cap a un restaurant nou, el Bri, que té com a responsable un individu amb cara de majordom balcànic. Es tracta d'un dels poquíssims restaurants de Ciutat que tenen la carta en català i qualque dia parlarem dels altres dos que hi ha, que jo sàpiga. Al local hi havia ratetes conegudes, personatges públics i fins i tot una dama se'ns ha insinuat. La cambrera era de color -negre concretament- i feia la feina amb una gran professionalitat. El menjar ha estat molt bo -una amanida amb formatge i poma, verdures amb curri i unes postres a base de poma i iogurt m'han deixat del tot satisfet- la tertúlia s'ha anat fent més diversa i no ha quedat més remei que anar a prendre cafè. Hem fet una repassada sobre coneixences mútues, temes surrealistes, anatomia humana, droga i addictes. fins que la urgència dels quefers quotidians ens ha aconsellat partir cadascú pel seu vent. Per cert, el vent ha mancat. Ja ho va dir aquell patró: seria el primer que no mancàs.
11 comentaris:
Bon apunt el d'avui, Mart.
Jo avui també he menjat amanida amb formatge (de cabra) que estava deliciosa. Però no he tingut l'oportunitat de parlar amb ningú. Estava sola al restaurant.
Ai, el vent, el vent...
Al costat d'aquest restaurant,si és el que em pens, hi ha un dels millors restaurants de ciutat pel meu gust, Casa Maruka. Això sí, m'hauré de fustigar una mica, perquè no som capaç de dir si la carta estava en català o castellà. Quin pecat...!!
Com anam??? Ja veig que molt bé!!
El Bri a Ciutat?? No el conec aquest restaurant. Un dia d'aquests faré d'anar-hi per compartir experiència. A veure si trob un interlocutor tan interessant com el teu i hi puc anar acompanyada. AnònimA
Que bé que es posen aquests àpats bons i amb millor companyia!
Petons!
bon relat gastònomic/culinari amb
nota final marinera.
per cert, quines són les entresenyes del Bri.
torna el vent la setmana que ve,
mestralada, mestrelera.
Així com ho descrius, Mart, m'hagués agradat molt veure-vos per un foradet. Ben segur que no m'hagués fet falta menjar res.
Ai, Aquestes dames tan atrevides!!!
Benvolgut Garrigaire,
Molt bona entrada, com ja és freqüent en vos.
Dues coses:
1) On para exactament el Bri? Tinc intenció de passar el Nadal a Mallorca, de la millor forma possible.
2)Donat que ets un quíber fet entre les garrigues i les biblioteques, em plau fer-te saber l'existència de la secció "Notes extraviades", de l'Absolut Mas:
http://absolutmas.com/?cat=17
Crec que pot agradar-te ben molt.
Queden per publicar-ne dues més, que seran tant o més interessants. Després el diari tancarà.
M'agradaria conèixer la teva lúcida opinió (dssmnd-ensaïmada-hotmail-punt-com).
Mercès a la bestreta!
Dessmond
Violeta, de vegades tot sol també es gaudeix dels plaers de la vida.
Anònim fustigador, casa Maruka és al costat, sí, però d'això a considerar-lo un dels millors restaurants de Ciutat... pel que fa a la carta no ho dubteu, només en espanyol, sens cap casta de pecat ni remordiment, adaptada al públic que hi va.
Anònima, el Bri és al carrer Reina M. Cristina, quan hi entres passant el primer carrer a l'esquerra.
Rita, d'això tu en saps una estona.
Anònim ventós, ja heu vist que he posat les senyes del Bri.
Anònim final, el món per un forat és un vell somni.
Dessmond, feia estona que no donàveu senyals de vida. Si heu de mester llocs per passar amb bona condició el Nadal, en podem trobar una partida més. Miraré això que em recomanau.
Benvolgut Mart de Garriga,
Des que vaig ser pare que no dono senyals de vida per molts llocs.
He estat completament abduit. I contra la meva voluntat, és clar.
aquest Llís Jucosa es fill del metge?
Anònim final,
son pare den Lluís, no den Llis, és metge però ja fa estona que no exerceix.
Publica un comentari a l'entrada