He estat dos o tres dies a la deriva, vull dir el bloc. No hi havia manera d'entrar-hi i molt menys d'escriure-hi res. Podria ser que fos qualque animeta mea que el denunciàs als puritants de Google, de suposats motius n'hi ha molts: homofòbia, separatisme, apologia del terrorisme, masclisme, etc.
Vaig consultar l'ajuda del blogger i vaig poder aclarir que la inhabilitació pot venir a través d'una denúncia o bé que els seus robots el qualifiquin de correu brossa, en aquest cas darrer especifiquin que hi ha un període de gràcia per demanar la revisió de la condemna. Em vaig limitar a enviar-los un correu i avui na Fraskita m'ha enviat un sms per dir-me que funcionava.
Em va emprenyar no poder entrar en un bloc que ja consider meu, il·lús de mi, sense tenir en compte que qualcú m'hi deixa entrar i sortir, des de qualque remot servidor. També vaig pensar en els interessats a silenciar-lo, provant de posar-los fesomia amb noms i llinatges. Endemés, m'emprenyà molt la impossibilitat de recuperar tots aquests escrits, que tant em serveixen com a agenda, les fotos, els comentaris...
Però bé, ja hi tornam a ser, sense saber com ni de quina manera.
7 comentaris:
http://draft.blogger.com/ és una web de blogger amb opcions que encara no estan implantades. Me pens que hi podràs fer una còpia de seguretat del teu bloc.
L'alternativa a blogger és wordpress, que pots instal·lar la còpia de seguretat prèviament feta i fins i tot instal·lar-ho a un domini propi (desdequibia.cat, per exemple) i així ningú et farà els comptes.
Si necessites res digues-m'ho.
ai si trobam aquesta ànima desenfeinada que no té altra idea que ficar el nas on no el demanen??? EL DUREM A L'ESCORXADOR!!! AnònimA
Quin ensurt! Pensava vos havíeu convertit, voluntariament, amb un home "online" a les fosques...
Realment, diem que és el "nostre" blog, sense parar esment que el dia que vulguin els d'allà, tanquen els servidors i ens l'afusellen, i amb ell tots els escrits, records i reflexions ben personals.
Mmmm, això no m'agrada.
Moltes gràcies, Pere, per la informació. És ben hora, per cert, de tornar a fer una trobada gastronòmica, no ho trobes?
Anònima, això de l'escorxador és molt delicat.
Anònim, ja podeu veure que no, que no, canvi.
El porquet, sí m'ha servit per veure que penjam d'un fil ben prim.
Pardal, ja sabia jo que eres tu!
T'ho anava a demanar quan pujarem al cotxo, lluny de orelles indiscretes. Desprès em va fugir del cap :P
Per, jo em pensava que ho sabies, fins i tot que n'havíem parlat... quina memòria que tenc!
Publica un comentari a l'entrada